La meva prosa de Sant Jordi
Posted on miércoles, 28 de abril de 2010 by Mvicu♥ |
0
comentarios
LES CARES DE GIRONA
Si algun cop t'hi has fixat la cara de Girona quan hi ha pluja sempres fa plorar, tothom fa cara de tristesa i ningú té ganes de ramblejar, però la cara de Girona quan fa sol, es diferent, tothom esat conten i amb ganes de parlar amb la gent, a vegades no es ben be així, però casi sempre sí.Imaginem-nos que es un dia de sol , tothom passeja pels barris, amb aquelles cases tan precioses on als balcons hi han plantades aquelles roses.
Aquest matí he estat a la Rambla, evident ment perquè feia un bon dia, però el que més quriositat m'ha fet , és que per cada carrer que passava les cares eren diferents, les físiques evidentment , però jo parlo de les poètiques , i sabeu com m'hi vaig fixar?? Doncs perquè els balcons de les cases eren diferents, la manera de quidar les plantes , si eren nets o bruts, si quidaven algun animal com els ocells..., i amb això veia si la persona era activa i amb ganes de er les coses, o a qui li feia mandra tot i no feia les coses ben fetes. Això em va fer entendre una cosa, que en el mòn sempre hi han diferencies, en cara que sigui per una sola juguina, però no en digueu que no es entretingut veure les cares dels nens quan tenen una juguina nova , o quan veuen l'arc de sant martí, tot es divertit, fins i tot una baralla es divertida ( encara que no s'haurien de fer sovin), però aquelles cares fan tanta gracia...
A mi preferiblement m'agraden les cares contentes,d'aquelles que la gent fiquen quan fa un bon dia.
Les meves últimes paraules són: Aquest es el nostre mòn, i no he digueu que no es maravellos.
I això es la meva prosa per els jocs florals 2010!!!
Mvicu
