ANIMOTO

Posted on martes, 1 de junio de 2010 by Mvicu♥ | 0 comentarios

Posted on viernes, 28 de mayo de 2010 by Mvicu♥ | 0 comentarios

LA HISTÒRIA D'UNA GAVINA I DEL GAT QUE LI VA ENSENYAR A VOLAR (llibre)

Posted on miércoles, 12 de mayo de 2010 by Mvicu♥ | 0 comentarios

LA HISTÒRIA D'UNA GAVINA I DEL GAT QUE LI VA ENSENYAR A VOLAR


Fa uns anys unes gavines del far de Sorra Vermella volien anar a Den Helder on s'unirien amb altres gavines, però al mig del camí van parar a menjar, una gavina que s'anomenava Kengah es va posar a pescar, i de sobte arribo la marea negra, Kengah quedo coberta de petroli i intent volar, però al camí va perdre les forces i entro a casa d'una família que s'havia anat de vacances i tenien un gat. El gat la intento ayudar,pero va tenir que demanar ajuda als seus amics, abans d'això la gavina li va demanar tres promeses: que no es mengés l'ou que posaria amb les forces que li quedaven, que cuidés el pollet i que l'ensenyés a volar. Malgrat l'ajuda dels felins finalment es va morir.
Zorbas, que era el gat, va complir les seves promeses i va començar a donar-lo calor a l'ou, i al cap d'uns dies el pollet que hi havia dins va començar a picar la trenqués fins que aquesta es va trencar. Per alimentar el pollet, Zorbas va haver de caçar mosquits, perquè era l'únic que menjava. Un dia uns gats de carrer van intentar menjar-se al pollet, però Zorbas el llevat de i va decidir portar-lo a casa d'un dels amics perquè estigués més segur.
Zorbas i els seus amics van decidir posar-li nom però no sabien que sexe era, i van anar a preguntar-li a Sobrevent, un altre amic de Zorbas, i va trobar una resposta, el pollet era nena!! Colonello va proposar dir-li Afortunada i tots van estar d'acord.
Al cap d'un mes la jove Afortunada havia d'aprendre a volar. Sabelotodo era l'encarregat d'ensenyar-lo, però no ho va aconseguir així que Zorbas va haver de demanar ajuda a un humà, aquest humà era l'amo de Bubulina, una gata molt afronta que tenia tots enamorats. Amb la seva ajuda Afortunada va aprendre a volar, Zorbas va aconseguir complir les promeses així que es va posar a plorar d'emoció.


MAR

Rumania, Museu d'Història Nacional

Posted on by Mvicu♥ | 0 comentarios


Ver mapa más grande

Rumania (Bucarest)

Posted on miércoles, 5 de mayo de 2010 by Mvicu♥ | 0 comentarios

LA TERRA

Posted on by Mvicu♥ | 0 comentarios

Aquesta és la terra vista amb el Google Earth.
Numés es veu Europa i la meitat de Àfrica, espero que us conformeu, sino neu i ho busqueu.
Hos he posat la Terra, i especialment que es veies Europa, perquè aques any estem estudian Europa i cada un dels meus companys a fet un país diferen.
Encara aquesta anecdota, també heu de tenir en compte que hi han 4 continents més (Amèrica, Oceania, Àsia i Antàrtida).
També hi han 5 oceans (O. Atlàntic, O.Pacífic, O. Índic, O. Glacial Àrtic i O. Glacial Antàrtic)
Si neseciteu més informació consulteu en alguna pàgina web, perquè aquí s'acaba la meva explicació.

La meva prosa de Sant Jordi

Posted on miércoles, 28 de abril de 2010 by Mvicu♥ | 0 comentarios

LES CARES DE GIRONA
Si algun cop t'hi has fixat la cara de Girona quan hi ha pluja sempres fa plorar, tothom fa cara de tristesa i ningú té ganes de ramblejar, però la cara de Girona quan fa sol, es diferent, tothom esat conten i amb ganes de parlar amb la gent, a vegades no es ben be així, però casi sempre sí.
Imaginem-nos que es un dia de sol , tothom passeja pels barris, amb aquelles cases tan precioses on als balcons hi han plantades aquelles roses.
Aquest matí he estat a la Rambla, evident ment perquè feia un bon dia, però el que més quriositat m'ha fet , és que per cada carrer que passava les cares eren diferents, les físiques evidentment , però jo parlo de les poètiques , i sabeu com m'hi vaig fixar?? Doncs perquè els balcons de les cases eren diferents, la manera de quidar les plantes , si eren nets o bruts, si quidaven algun animal com els ocells..., i amb això veia si la persona era activa i amb ganes de er les coses, o a qui li feia mandra tot i no feia les coses ben fetes. Això em va fer entendre una cosa, que en el mòn sempre hi han diferencies, en cara que sigui per una sola juguina, però no en digueu que no es entretingut veure les cares dels nens quan tenen una juguina nova , o quan veuen l'arc de sant martí, tot es divertit, fins i tot una baralla es divertida ( encara que no s'haurien de fer sovin), però aquelles cares fan tanta gracia...
A mi preferiblement m'agraden les cares contentes,d'aquelles que la gent fiquen quan fa un bon dia.
Les meves últimes paraules són: Aquest es el nostre mòn, i no he digueu que no es maravellos.
I això es la meva prosa per els jocs florals 2010!!!

Mvicu